Quan passegem pels carrers, hi ha edificis que ens regalen amb la seva aparença, trossets de felicitat, sobretot quan tenim la sort de seguir amb la mirada els traços generosos enriquits per ornamentacions florals, el joc d’ estàtues que entrellaçades ens expliquen històries, que ens miren o ens desafien, sumant els vitralls, les portes, finestres i baranes juganeres, convertint l’edifici en un espectacle perfecte. Es l’arquitectura en tot el seu esplendor, la suma de la tècnica i l’estètica es converteix en una obra d’art!
La fesomia de les ciutats i els pobles esta lligada íntimament als edificis, la distribució de les places i dels carrers. Es per això, que cal conservar aquesta felicitat que ens dona la contemplació dels edificis ben fets, on l’arquitecte ha traspassat el seu paper tècnic, per transformar-se en un artista.
En els nostres temps, plens de presses, de fer calaix ràpid, hem fet desaparèixer els bons artesans i la capacitat creadora per fer que cada façana, cada casa, tingui una naturalesa pròpia.
Es per això, que estem una mica perduts, quan veiem les obres del Petit Estel, on els vianants podem contemplar una teulada plena de codissos i xemeneies, sense tenir en compte la integració en l’edifici ja construït.
Fa mal d’ulls, i nosaltres d’una generació on encara jugàvem al carrer i a cops de pedra, ens incita a pensar que és un bon magatzem bèl·lic, per la propera guerra entre nens i nenes de barris diferents. Aquests mals pensaments, només se’ns passa a nosaltres pel cap, fruit de generacions mes primitives. Ara, per sort, cap nen pensarà ni per un moment, enfilar-se a la teulada i començar a llençar pedres a tort i dret, reclamant amb el seu acte un crit al bon gust!
Hem de reclamar als nostres governants la seva responsabilitat en les obres públiques encarregades de servir-nos i donar-nos trossets de felicitat!
El nostre grup sempre s’ha interessat per totes les obres i el plànol de façana no el vàrem veure mai, només el de distribució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada