EL POWERPOINT (un puntet de poder) P.S.C. POWER

En comptes de criticar, elogia a les persones.

La visió de l’equip de govern del nostre ajuntament amb el P.S.C. al davant i traient pit, no podia ser altre que la de no criticar-se, sempre donen la imatge d’unitat amb un sol pensament, l’acord unànime de totes les parts amb la mateixa opinió, a la mateixa vegada que elogien totes les decisions que prenen. Seria fantàstic que també apliquessin aquesta premissa amb la resta de regidors, aquells que no pertanyen al equip de govern, també dits “oposició”.

No creguis tot el que escoltis.
És la frase estrella del nostre alcalde, però amb un gir diferent, genuí i ple de col•loquialisme, amb paraules seves seria, referint-se a l’essència del terme, “Això són converses de cafè”. I amb aquesta expressió mata el tema amb aires de superioritat i suposant que tractes temes sorgits de xafarderies, desqualifica els arguments i avui ha fet un dia.




Respira.
L’evidencia de la necessitat fisiològica del terme és rotunda, respira i respira fondo, que l’aire ompli el teu pit oxigenant la ment i l’anima, respira fondo quan t’adonis que aquest cop l’has cagat, quan sentis acusacions que et resultin injustes, encara que en el fons del teu cor reconeguis, intima i secretament que els altres, els acusadors tenen raó.


Sigues honest, guanyat el respecte.

El sigues honest ... és la part més difícil de totes les premisses d’aquest powerpoint, encara que pots i ho ets..., honest amb tu mateix amb els teus interessos, prioritats, ... compromisos ineludibles que no cal qüestionar. En el referent al respecte, no és problema el càrrec ho porta implícit i més quan pertanys a una formació de prestigi, com pot ser per exemple el P.S.C. o formar part d’un tripartit, sempre cal tenir un seient a la dreta del amo i rebre la mirada complaent.

Fes una sola cosa a la vegada.
No fos que ens atabalem i es regirin les qüestions, els
conceptes i les normes es confonguin de població,... de normatives i conceptes,... i desprès ens trobem amb l’obra finalitzada per un costat, però en el solar equivocat.



Hi ha coses que no tornen: la paraula dita, el temps transcorregut i les oportunitats.

Quan passi el teu tren enfilat a qualsevol preu encara que no tinguis bitllet, ja el trauràs, demà pot ser tard no pots perdre ni un segon la teva oportunitat és aquesta si tu no l’agafes altra ocuparà el teu lloc i tu hauràs perdut. La paraula dita ja esta bé que es perdi, però per sempre, si tothom tingues amnèsia ningú faria retrets de paraules dites en altres circumstancies, fora meravellós... el que és una pena que no torni és el temps transcorregut... ¿? Per que?...res, que no torni “ a lo hecho pecho”.