La jornada de “Les Caramelles de Súria cap al futur” dinamitzat per l’especialista de cultura popular en Jan Grau ha estat molt interessant. Ens ha fet una introducció de les caramelles i de la seva evolució al llarg dels segles. En un primer moment els cants, es feien al maig on la natura estava en el seu màxim esplendor i era habitual fer càntics per tal de demanar una bona collita i no eren de caire religiós.
Es més tard que l’església adopta la festa i la trasllada a la pasqua granada i la pasqua florida, i les confraries acaben transformant la temàtica dels seus cants, primer dirigits als fruits de la terra, ara dedicats a la Verge, és per això que els cants que es fan en el mes de maig es diuen Goigs del Roser.
En el segle XIX, apareix els Cors de Clavé, de caire obrer que fa reviscolar els cants. Els temes de les cançons de les caramelles son bàsicament de tres tipus: les de crítica social, dirigida als governants , els de connotacions sexuals amb el joc del doble sentit, i els dirigits a l’estimada.
Acabada la guerra civil, les caramelles passen al servei de l’església i desapareixen les temàtiques de caire sexual i de crítica social, quedant només els de reminiscència religiosa.
En Grau, ens ha fet veure de la singularitat de les Caramelles de Súria, que formen part de nostre patrimoni immaterial. Surienques i suriencs, hem de ser conscients que som custodis i responsables de preservar-la i de mantenir-la.
Es per això que ens aconsella marcar els límits de la festa, enumerar els punts forts i els punts febles, a partir de dos eixos principals: primer buscar la singularitat a partir de la reflexió i fixar “ el catecisme de les caramelles” (el marc on s’ha de desenvolupar la festa). I en segon lloc “Fer les caramelles tot l’any”, fent-nos veure que per al visitant no hi ha res que el faci saber que “Súria té les caramelles més grans de Catalunya” i posant imputs al carrer que faci recordar aquest patrimoni propi i immaterial, com un centre d’interpretació de les caramelles, un monument, un nom de plaça o carrer.
Aquesta idea va agradar a tots els presents ,i ara, que casualment s’ha de posar nom a la plaça de la Serradora, es proposarà en el pròxim ple el nom de: Plaça de les Caramelles, com també el grafiti que tenen previst realitzar la colla de l’Altatxu, per tal de cel·lebrar els seus deu anys de colla.
Per últim, ens hem quedat amb la reflexió que ha d’haver un equilibri entre oci, consum i patrimoni. I cal estar alerta quan pot pesar més l’oci que la pròpia festa.
Properament s’espera un nou taller per seguir parlant de la festa. Una festa que per altra part, té molt bona salut. Però, cal "mirar-nos al mirall al matí".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada