AVUI HE TINGUT UN SOMNI

Aquesta nit he somiat que el meu poble és el poble que més m’agrada, el lloc ideal on viure, un poble que evoluciona dia a dia, que te cura de totes les instal·lacions i omple d’espais de lleure i rutes de passeig per totes les edats, espais lúdics al aire lliure on tot hom pot gaudir de la companyia de diferents generacions, espais per compartir, espais de relació, on els avis comparteixen jocs oblidats, on les histories màgiques siguin les protagonistes de tardes de cap de setmana, carrers on la gent somriu amb un bon dia de carrers nets, ordenats, endreçats, amb el fil musical del ocells que de bon matí refilen des de els nius o contemplar el vol de les orenetes que criden al mati i al vespre marcant les hores i les diferents llums anunciant el dia i l’arribada de la lluna amb la caiguda del sol a l’horitzó.

Aquesta nit he somiat, he tingut un somni, en el que tot era perfecte en el que Súria tornava a ser l’enveja dels pobles veïns, anys enrera des de el Galtanegra els usuaris de fora de Súria miraven embadalits la piscina municipal, les grades majestuoses on prendre el sol conversar o jugar a les cartes ... tres cinemes i un teatre... els barris neixen amb espais esportius i de lleure es preveien espais comunitaris que facilitaven la convivència, donaven peu a la conversa casual, espais arbrats, el naixement i la mort es comparitien amb la comunitat alleugerant les penes i celebrant les bones noves.

Avui el meu somni ha estat un somni de futur, una plaça arbrada i acollidora, Fusteret obria els braços als visitants convidant al viatger a fer una parada en el seu camí ... un casal on els veïns gaudirien dels afectes compartits, converses d’hivern i vespres d’estiu a la fresca, els edificis del Barri de Fusteret obriren les portes de Súria...un camí fins l’estació a la que arribarà el ferrocarril ... un camí de flors fins l’enveja de la comarca, els Pins de la Mina, un espai lúdic respectuós digne, un espai destinat al lleure, a la convivència generacional ,tal com sempre havia estat quan els hortelans conreaven el seu tros mentre creaven vincles d’amistat, on els nens aprenien en que consistia el miracle de la vida, veure créixer les llavors convertides en tomaqueres i pomeres ...l’esperit de les hortes viu en l’espai ...unes piscines com cal en unes instal·lacions de debò, tenint en compte l’opinió dels habitants del poble, dels usuaris dels serveis, demanant que els agradaria, quines són les necessitats i un cop recollides les peticions i tenint en compte l’opinió de tothom encarregar un projecte que sigui el fruit del conjunt, si no portem un ordre en el procés participatiu no tindrem credibilitat...

Moltes vegades els projectes més costosos no són els més espectaculars ni els més adequats, un projecte humil de pressupost pot aglutinar totes les necessitats i totes les demandes reflectides en la voluntat dels que seran els seus usuaris. Potser les xifres no ens ompliran els ulls, però el projecte ocuparà l’espai i complirà la funció que tothom desitja.