Un prec que no arriba mai , al Cel corporatiu.

Resem, resem i preguem, aquesta és la nostra feina, per fer arribar els nostres cants celestials, als nostres déus terrenals corporatius. Uns déus que no xafen de peus a terra, tot s’ha de dir, sempre sobrevolen amb les seves ales brillants -alguns sempre ben pintades amb canvis sovint de plomes- per millorar el vol.

I no veuen els problemes, del pobres terrestres. Es clar, els déus tenen tantes coses a resoldre! Estan sempre per sobre de nosaltres i no poden perdre el temps amb temes sense importància, de poca “volada”. I ells –els déus- han estat creats per manar i manegar, sense ordre ni concert, però qui pot recriminar a un déu, amb minúscula...

Es per això, que poden afirmar, que fan coses, que no fan, i es queden feliços i cofois, i segueixen asseguts a la seva poltrona, i qui gosa dir, que menteix a un déu...qui gosa dir que no han netejat mai aquesta zona...

Nosaltres hem fet dos precs, però al no ser massa creients d’aquests déus, i ells ho saben, encara se’n riuen més de nosaltres, però s’obliden que riure’s de la gent, és lleig i dir mentides també.

I és per això que ens han negat dues vegades, el primer cop al febrer, (article del nostre bloc del dia 23 de febrer, Promeses que no es compleixen), i ara s’ha repetit en el nostre prec d’abril:

Que es netegi amb aigua a pressió i de forma periòdica, el polsim de potassa dipositat a la vorera, barana i vial de la zona de les escoles Francesc Macià i Sagrat Cor, produït per la circulació dels camions de la Mina.

Prec al ple d’abril, desestimat.