13 de maig 2009

RIERES




Mai acabarem d’endreçar les nostres rieres, les volem el més naturals possible i a la mateixa vegada fer intervencions que millorin la seguretat i la seva accessibilitat, la nostre població està envoltada de rieres i rierols. Però no podem donar l’esquena eternament a el nostre riu, El Cardener, el riu que travessa la vila, al voltant d’ell es desenvolupa l’activitat principal de la vila, la vida social, el comerç i els serveis.


Els serveis agrupats a la llera del riu, un riu al que girem l’esquena, com si fos el gran desconegut del nostre entorn, com si no travesses el poble, com si el seu curs circules a deu quilometres del terme municipal de Súria, com si les seves crescudes i els seu cabdal ens fos totalment aliè . Sí el nostre riu passes a deu quilometres del terme podria ser un riu salvatge, natural, una selva verge i canviant a cada canvi d’estació, transformant els marges, inundant i fertilitzant amb les seves aigües crescudes els marges assedegats , omplin de vida les terres al seu pas, fent créixer la natura que l’envolta, ignorant les poblacions i absent de normes que no siguin les de la mare terra.


El nostre riu no és aquest riu, el Cardener es abraçat per moltes de les poblacions per les que passa, les construccions industrials van aprofitar la seva força per funcionar, creant uns espais amb autonomia pròpia, les colònies industrials, les més antigues van ser construïdes gaire bé dins dels marges d’aquest riu. Les poblacions amb orografies abruptes, com és el cas de la nostra, també han anat creixent al voltant del riu, a tocar de les aigües agafant allò que pertany al riu, urbanitzant els marges, sense cap motiu que justifiqui aquesta acció, Súria busca el pla desesperadament esgarrapant centímetres fins tocar les lleres, els suriencs viuen a tocar les aigües del Cardener pendents de les fluctuacions de cabdals i les crescudes cícliques, d’aquí la preocupació dels habitants de Súria per mantenir net i dragat el seu riu que en els últims anys ha estat abocat a un estat salvatge, convertint en un magatzem de graves i brutícia en el fons del llit del riu.


Quan decidirem fer un pensament per dur a terme les actuacions pertinents per tal de que la seguretat dels habitants de Súria quedi garantida?

Primer arrangem el nostre riu, desprès ja dibuixarem les rieres.

Cal respectar el parer de les majories, les decisions democràtiques no poden ser el fruit de l’opinió de les minories radicalitzades.

Visca Súria inundable.

Arxiu del blog