Una escala de ferro que no té en compte l'eliminació de les barreres arquitectòniques, això sí, qui la puja té una salut de ferro.
Hem gastat cent
milions de les antigues pessetes en aquesta obra i nosaltres no ens sentim
satisfets, perquè senzillament ho podíem haver
fet millor. Es per això que vàrem instar al grup de govern a
desenvolupar un protocol per controlar les obres i tenir un marge de maniobra
per canviar o millorar el projecte “in situ”.
En el projecte de
la carretera Sant Salvador, van ser els veïns el que van manifestar que l’amplada
del vial era massa estret, i lamentablement hem gastat els diners i no hem
millorat en una circulació més còmoda per als conductors.
Hem millorat en
estètica, perquè qualsevol projecte d’urbanització endreça i millora l’aspecte.
Però aquesta obra aporta una feina residual que deixarà esgotats fins l’extenuació
a la brigada municipal que una i altra vegada haurà de recollir el residu de
terra que deixa la muntanya, on hauria estat necessari fer un treball a fons de
neteja del talús amb un mur de contenció i una sorrejada de ciment, tal com
veiem amb els treballs que es realitzen als voltants de les carreteres.
De la part enjardinada
trobem a faltar algun arbre, per oferir algun punt d’ombra a l’estiu i esperem que quan les
plantes arrelin, la pluja ja no s’emportarà la terra dels parterres. La incògnita
serà veure el que duraran les plantes i la lluita esgotadora de domini del
territori entre les unes i les males herbes, així com la bona mà del jardiner
que ho porti a terme.
El projecte no ha
pensat amb evitar les barreres arquitectòniques i el pas de connexió al carrer
superior. No s’ha fet una pendent suau
pensant amb cotxets de nens i cadires de rodes, s’ha fet amb una escala de
ferro que vol posar a prova la salut del vianants i dels tacons de les senyores
i que obliga a anar a parar a la carretera per poder accedir al carrer del
Campanar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada